LES PLANTES - Projecte de ciències
LES PLANTES - PROJECTE DE CIÈNCIES
LES PLANTES - PROJECTE DE CIÈNCIES
Les plantes fan la fotosíntesi gràcies a la llum del sol, les sals minerals i l'aigua. (Quim)
Les plantes tenen tres parts: tija, fulles i arrels. (Abril)
Les plantes emeten l'oxigen que ens permet respirar. (Andrés)
No és recomanable tindre plantes en un lloc tancat. (Rocío)
A les plantes no els agrada que les toquen. (Anya)
Hi ha plantes que necessiten més sol que altres. (Ferran)
Les plantes necessiten aigua per a viure. (Maia)
Hi ha arbres, com el llidoner que no poden plantar-se a prop d'altres perquè fan moltes arrels. (Nuria)
De la cel·lulosa dels arbres es fa la pasta de paper. (Alejandra)
Moltes plantes són comestibles. (Daniel)
Els arbres són les plantes més grans. (Juan)
Algunes plantes són capaces de caçar insectes. (David)
L'arbre més vell té al voltant de 5400 anys (Martina)
L'arbre més alt és la Sequoia (Maria)
Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules. Les cèl·lules són la base de la vida. Les seues característiques principals són:
Són tan xicotetes que només es poden veure amb el microscopi.
Realitzen totes les funcions vitals: s'alimenten, es relacionen amb l'entorn i es reprodueixen.
Éssers unicel·lulars i éssers pluricel·lulars
Segons la seua estructura, els éssers vius poden ser:
- Éssers unicel·lulars. Estan constituïts per una sola cèl·lula. En són exemples els bacteris, els protozous com ara l'ameba i el parameci, i alguns fongs com ara els llevats i les floridures.
- Éssers pluricel·lulars. Estan constituïts per milers o milions de cèl·lules. En són exemples els animals, les plantes i la majoria de fongs.
Existeixen també uns organismes que no estan formats per cèl·lules: són els virus. Els virus es caracteritzen perquè no es poden reproduir per ells sols. Per fer-ho, han 'introduir-se en cèl·lules d'altres éssers vius.
Els éssers vius estan formats per cèl·lules. |
L'estructura de les cèl·lules
Les cèl·lules presenten una estructura bastant complexa. En general, es distingeixen les parts següents:
Tipus de cèl·lules
Fins que es va inventar el microscopi electrònic (1934) els biòlegs creien que totes les cèl·lules tenien la mateixa estructura: membrana-citoplasma-nucli. A partir d'aquest moment es va descobrir que alguns grups d'éssers vius unicel·lulars tenien una estructura diferent. Així doncs, podem parlar de:
----------------------------------------------------------------- ELS 5 REGNES DELS ÉSSERS VIUS   |
PARTS DE LES PLANTES
Descobreix les parts de les plantes i les seues funcions amb el següent joc:
--------------------------------------------------------------------
LA FUNCIÓ DE RELACIÓ EN LES PLANTES
Les plantes realitzan la funció de relació d'una manera diferent als animals
Tot i que Les plantes no es poden desplaçar, ni tenen òrgans dels sentits ni sistema nerviós, aquestes es relacionen amb el seu entorn.
Les plantes perceben les condicions del seu medi, com la llum, la temperatura o la humitat, i s'adapten responent a aquests canvis
Les plantes s'inclinen cap a la llum perquè necessiten alimentar-se, nutrir-se.
Les arrels de les plantes creixen en direcció on hi ha aigua.
Algunes plantes tanquen les fulles quan alguna cosa els toca, com la mimosa.
La mimosa
L'heura, una planta enfiladissa, s'enrotlla al voltant d'altres plantes per créixer.
Algunes plantes obren les flors durant el dia (la campaneta), i altres les obren durant la nit (la flor de nit).
CAMPANETA
FLOR DE NIT
Algunes plantes es defensen dels seus depredadors amb espines, com el roser o el cactus.
Les plantes carnívores criden l'atenció dels insectes per alimentar-se d'ells amb colors i olors atractius.
Com s’alimenten les plantes
La principal característica de les plantes és que no necessiten prendre aliments per a realitzar la funció de la nutrició, ja que són capaços de fabricar-los. Això significa que tenen una nutrició autòtrofa. Per a això, necessiten prendre algunes substàncies o nutrients: aigua, sals minerals i diòxid de carboni. També necessiten una font d’energia. Esta font d'energia és l’energia lluminosa del Sol.
El procés mitjançant el qual les plantes fabriquen el seu aliment rep el nom de fotosíntesi i es realitza en les fulles i en les tiges verdes.
Les fulles absorbeixen la llum solar, el gas diòxid de carboni, i aigua i sals minerals per les arrels. Amb aquests elements les plantes fabriquen glucosa (el seu aliment) i oxigen. L'oxigen és un gas, és expulsat fora per les fulles i és el responsable que animals i els éssers humans pugam viure. Les plantes són essencials perquè hi haja vida en la Terra i sense elles ens convertirem en un planeta sense vida.
La presa de substàncies
El diòxid de carboni és un gas de l’atmosfera. Penetra en les fulles a través d’unes obertures molt xicotetes anomenats estomes.
Les plantes prenen l’aigua de la terra per l’arrel gràcies als pèls absorbents. Les sals minerals es troben dissoltes en l’aigua, de manera que entren en la planta al mateix temps que l’aigua.
La mescla d’aigua i les sals minerals formen la saba bruta, que circula per l’arrel i la tija a través d’uns tubs molts fins anomenats vasos llenyosos. A través d’estos tubs la saba bruta arriba fins a la fulla, on es transforma en saba elaborada gràcies al contacte amb la llum solar i l'absorció de diòxid de carboni. La saba elaborada es reparteix per tota la planta en forma d'aliment.
LA RESPIRACIÓ DE LES PLANTES
Per a aprofitar els aliments que han fabricat mitjançant la fotosíntesi, les plantes necessiten respirar,igual que tots els éssers vius, per a obtenir energia de l'aliment i així créixer i dur a terme les seues funcions vitals. En la respiració, les plantes prenen oxigen (O2) de l’aire per a transformar el menjar en energia i desprenen diòxid de carboni (CO2) a l'ambient.
En la fotosíntesi ocorre a l’inrevés, prenen diòxid de carboni i expulsen oxigen. Per descomptat, la quantitat d’oxigen que expulsen les plantes amb la fotosíntesi és major que la quantitat que consumeixen amb la respiració. Per això, les plantes, en conjunt, alliberen més oxigen del que consumeixen i gràcies a elles podem respirar la resta d'éssers vius.
- Angiospermes: Les plantes amgiospermes tenen flors variades i de colors que contenen llavors. Un exemple són els arbres fruitals, els herbes o els rosers.
- Gimnospermes: Les plantes gimnospermes tenen flors molt senzilles sense claze ni corol.la. No tenen fruits i les llavors estan en les pinyes. Un exemple són els arbustos, els pins, els avets... Principalment són de fulla perenne.
- Les molses són plantes menudes i senzilles que viuen en els roques i els troncs del arbres. Les fulles i la tija són menudes i se subjecten a la terra per unes arrels menudetes anomenades radícules.
- Les falagueres viuen en llocs humits, prop dels rius i en els boscos. La seua tija es subterrània i d´ella ixen les arrels. Les fulles poden ser bastant grans.
La reproducció sexual de les plantes
Mitjançant la funció de reproducció, les plantes produeixen plantes filles.
La majoria de les plantes tenen una reproducció sexual que duen a terme mitjançant les flors.
LES PARTS DE LA FLOR
Les flors són els òrgans reproductors de la majoria de les plantes. Una flor típica té estams, pistil, corol.la i calze:
- Els estams són la part masculina de la flor. Produeixen gran quantitat de grans de pol.len.
- El pistil és la part femenina de la flor. En el seu interior hi ha un o més òvuls.
- La corol·la és un conjunt de fulles de colors vius, anomenades pètals, que envolten els estams i el pistil.
- El calze és un conjunt de fulles verdes i dures, anomenades sèpals, que envolten la flor i la protegeixen abans que s'obri.
ETAPES DE LA REPRODUCCIÓ DE LES PLANTES
Les etapes de la reproducció d'un planta amb flors són la pol·linització, la fecundació, la formació de la llavor i del fruit i la germinació.
- La pol·linització
La pol.linització es l'arribada del pol.len des de l'estam d'una flor fins al pistil d'una altra flor del mateix tipus. El pol.len pot ser transportat pel vent o per animals que van a les flors. El pol.len pot ser transportat:
- Pel vent, que duu el pol·len d'arbres o plantes que no tenen corol·la, cosa que facilita que el vent transporti el pol·len.
- Pels animals que transporten el pol·len perquè se'ls aferra al cos quan es posen a les flors. Així les plantes pol·linitzades tenen flors amb corol·les vistoses i produeixen nèctar dolç per atreure aquests animals, sobretot als insectes.
- La fecundació
En la flor que ha estat pol.linitzada es produeix la fecundació quan el gra de pol.len s'uneix a l'òvul. Quan els grans de pol·len arriben al pistil adequat, formen un tub que entra fins als òvuls i s'hi uneix. Els òvuls formen un embrió que després es transformarà en llavor.
- La formació de la llavor i del fruit
L'òvul fecundat forma un embrió, emmagatzema nutrients i s'envolta d'una coberta protectora o una closca, i forma la llavor. Es transforma en una llavor. Alhora, el pistil creix i origina el fruit que conté la llavor.
- La germinació
Si les llavors arriben a un sòl adequat i humit, germinen, és a dir, l'embrió es desenvolupa i forma la nova planta.
La reproducció asexual de les plantes
La reproducció asexual anomenada també reproducció vegetativa és la multiplicació de les plantes a partir d’un tros de la planta mare, ja sigue de les arrels, les tiges o les fulles. Existeixen mecanismes de reproducció asexual naturals i artifícials (esqueixos, injerts, estaques).
Les plantes originades seran idèntiques a les originals.Les principals formes de reproducció asexual en vegetals són:
ESTOLONS
Moniato grillant
TUBERCLES
Els tubercles són un tros molt engruixit de tiges subterrànies modificades per tal d’acumular substàncies de reserva, generalment un glúcid com el midó.
Com a tija que és, un tubercle té gemes axil·lars en els costats i en l’extrem.
La reproducció vegetativa de les plantes amb tubercle és molt més ràpida que a través de les llavors. Com a exemples de plantes amb tubercles es poden citar la patata i la begonia.
BULBS
Òrgan, ordinàriament subterrani, constituït per una tija curta i engruixida, amb una gemma destinada a originar la tija aèria en donar-se les condicions adequades, i envoltada de fulles carnoses i riques en reserves, entre les quals hi ha altres gemmes, que originaran nous bulbs. El bulb representa un òrgan de resistència que permet a un gran nombre de geòfits de travessar l’època desfavorable (freda o seca) de llur cicle vegetatiu. Per llur riquesa en substàncies de reserva, diverses espècies bulboses tenen interès alimentari. Exemples de bulbs els troben en alls, cebes, calçots, safrà, lliris, …
RIZOMES
Rizomes de lliri blau
Són tiges subterrànies gruixudes, de creixement horitzontal que produeixen rels adventícies. Són similars a les arrels però la seva estructura és la d’una tija. Cap amunt emeten branques i cap avall arrels. Normalment els rizomes són propis de plantes vivaces que perden les parts aèries en l’estació desfavorable. Plantes com les canyes i els bananers es reprodueixen d’aquesta forma.
A PARTIR DE LES ARRELS
A partir d’algunes arrels també es pot formar una planta sencera.
Les arrels mostren unes gemmes amb capacitat d’originar llucs i esdevenir futures tiges.
Així ho presenten alguns arbres: xops, Populus ; pomeres (Pyrus malus) i algunes plantes herbàcies com la corretjola (Convolvulus arvensis), bàbol (Cardaria draba), card (Cirsium arvense), gerdera (Rubus idaeus) i moniato (Ipomoea batatas), rave (Raphanus sativus), pastanaga (Daucus carota), nap (Brassica napus).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada